Bé, com venia dient....
Resto expectant davant dels actes que hem viscut durant les darreres setmanes.
El trajecte cap a la lliure sobirania del nostre país continua, els temps canvien tant de pressa que, fins fa uns anys haguessin estat inimaginables els actes de rebuig, directament, a una institució medievalista com és la monarquia espanyola, totalment innecessària i antidemocràtica. L’autoritat (posada a dit per un dictador feixista, que no mereix ni ser nombrat per els actes de repressió contra tot el que no fos espanyol, cristià i de dretes) dels borbons ens recorda dia rere dia, la figura de Felip V, i els cruels assassinats viscuts durant la guerra de successió (la batalla d’Almansa, la crema de Xàtiva, la massacra de l’11 de Setembre...)
Avui vivim temps de canvis, estem en el moment clau de la lluita que, desencadenarà amb la plena llibertat del nostre poble! Perquè cal seguir caminant, per demostrar als nostres veïns opressors que malgrat tot seguim aquí, defensant i reclamant el que és totalment lícit! Cap constitució (escrita també pels hereus d’aquell que va guanyar la guerra) podrà aturar els anhels de llibertat dels Països Catalans!
És evident que la memòria no ens pot trair. Hem de seguir lluitant per tots aquells que ho han donat tot a Catalunya, en record als fills d’aquesta terra!
Permeteu que destaqui la figura de Francesc Macià i la gran tasca que va fer per el seu país. L’esperit del separatisme del segle passat és viu en aquestes paraules de l’avi de Catalunya, en els fets de Prats de Molló:
Via fora, Catalans! Que la nostra senyera de les quatre barres onegi en el vent de la nostra immortalitat!...
...Via fora, Catalans!
Lluitem per aquesta terra immortal que és Catalunya i no podem ésser vençuts!
Què seria d’una joventut sense rebel·lia?
Què seria d’una vida sense dignitat?
Vius o morts per Catalunya i la seva anima immortal!
A les armes Catalans!
Sols em resta per dir una costa.... Visca els Països Catalans lliures! I que visquin tots aquells que pensem dedicar l’esforç d’una vida a aconseguir el somni daurat del nostre poble.... la LLIBERTAT!
Aixequem una senyera... arreu del territori!
Tornarem a lluitar!
Tornarem a sofrir!
I, tornarem a vèncer!
Resto expectant davant dels actes que hem viscut durant les darreres setmanes.El trajecte cap a la lliure sobirania del nostre país continua, els temps canvien tant de pressa que, fins fa uns anys haguessin estat inimaginables els actes de rebuig, directament, a una institució medievalista com és la monarquia espanyola, totalment innecessària i antidemocràtica. L’autoritat (posada a dit per un dictador feixista, que no mereix ni ser nombrat per els actes de repressió contra tot el que no fos espanyol, cristià i de dretes) dels borbons ens recorda dia rere dia, la figura de Felip V, i els cruels assassinats viscuts durant la guerra de successió (la batalla d’Almansa, la crema de Xàtiva, la massacra de l’11 de Setembre...)
Avui vivim temps de canvis, estem en el moment clau de la lluita que, desencadenarà amb la plena llibertat del nostre poble! Perquè cal seguir caminant, per demostrar als nostres veïns opressors que malgrat tot seguim aquí, defensant i reclamant el que és totalment lícit! Cap constitució (escrita també pels hereus d’aquell que va guanyar la guerra) podrà aturar els anhels de llibertat dels Països Catalans!
És evident que la memòria no ens pot trair. Hem de seguir lluitant per tots aquells que ho han donat tot a Catalunya, en record als fills d’aquesta terra!
Permeteu que destaqui la figura de Francesc Macià i la gran tasca que va fer per el seu país. L’esperit del separatisme del segle passat és viu en aquestes paraules de l’avi de Catalunya, en els fets de Prats de Molló:
Via fora, Catalans! Que la nostra senyera de les quatre barres onegi en el vent de la nostra immortalitat!...
...Via fora, Catalans!
Lluitem per aquesta terra immortal que és Catalunya i no podem ésser vençuts!
Què seria d’una joventut sense rebel·lia?
Què seria d’una vida sense dignitat?
Vius o morts per Catalunya i la seva anima immortal!
A les armes Catalans!
Sols em resta per dir una costa.... Visca els Països Catalans lliures! I que visquin tots aquells que pensem dedicar l’esforç d’una vida a aconseguir el somni daurat del nostre poble.... la LLIBERTAT!
Aixequem una senyera... arreu del territori!
Tornarem a lluitar!
Tornarem a sofrir!
I, tornarem a vèncer!
2 comentarios:
Amic Espelt, molt maco el teu primer escrit. M'ha emocionat de veritat.
Tu mateix ho has dit, es vieuen moments diferents, de canvi. Llavors em surts amb paraules i "hazañas" de l'Avi?
Què més maco que abans de morir, veure encara que sigui per uns instants la nostra terra, la nostra Catalunya, si, defensada quasibé mil.lenàriament per un seguit de gent que han de ser degudament respectats i honorificats per la seva marca a la nostre història, la història catalana, lliure.
No sé si saps per on vaig...
I evidentment no em deixo influeciar per cap sector de la dreta espanyola, ja que no em considero espanyol, és més, sóc espanyol perquè ho posa un paper, per res més. Crec que per sentir-se espanyol has de creure en les costums, història, i el què és més important, la memòria històrica que porta aquest país. Evidentment, no em sento identificat amb groc entre dues barres vermelles, aquesta, per a mi no és la meva insigna. Suposo que com tú, i tot català, del sector que sigui, la seva insigna és una senyera onejant pel vent que la fa lliure.
Saps que crec que passa Quim?
Que aquest vent, no arriba, i el veig molt lluny, suposo que si toques una mica de peus a terra ho pots veure també. Tristament, tenim també un "lider" que no identifico com a lider dels catalans, i això potser és un dels errors que tenim actualment.
No és que prefereixi a un altre, però es que veig impossible el progrès amb un fill de l'imperi castellà al ca davant del govern que tu tant fermament defenses. Un govern que no ha resultat, amb dos intents, això és la part greu.
Bé, res més, et deixo la URL del meu blog, que t'hi he deixat un petit comentariet al final del meu nou escrit setmanal, titulat "el desorgull gay", tot i que no hi tingui res a veure, és una manera d'agrair els teus comentaris i que per fi t'hagis dignat a començar aquest blog, que promet molt!!
fot-li canya, i que onegin les quatre barres allà on es vagi!!
¡¡*¡¡
Ferran
eis, ja te dit bon amic Quim que no sabia gaire quin comentari fer sobre aquest tema.
Primer de tot penso que se t'ha de felicitar per el teu nivell literari eee "epilegs" jaja.
Crec que el principal inconvenient i perjudici de l'independentisme català és que hi han massas partits que el fraccionen i masses d'aquests són massa fanàtics, cosa que dóna alas als espanyols que critiquen aquesta ideologia.
En una enquesta recent va sortir que tan sols el 18% es sent independentista malgrat que en cas de referèndom un 35% votaria si a l'autodeterminació. És per això que no puc veure amb masses bons ulls les divisin que està fent la CUP, prenent tots els votants a ERC ( mira el cas de Berga) o per exemple també catalunya acció i altres plataformes amb intenció de participar en les eleccions d'aqui poc.
Res més, records i espero el teu segon escrit.
dw crak, via fora!!!!!
Publicar un comentario